Els empresaris valencians es tornen a equivocar

Els empresaris valencians, concretament per mitjà de la Cierval, han criticat-amenaçat durament al PSPV per incloure a cinc de les més grans concessionàries d’obra pública de la Generalitat en una querella per presumpte finançament il•legal del PP i altres sis delictes més.

La Cierval reitera, en un rigorós castellà, que “defenderán la honorabilidad de los empresarios de la Comunidad Valenciana y consideran injusta la utilización de cualquier empresa en planteamientos políticos”.

No és el PSPV el que ha vinculat a cinc empreses: Sedesa, de la família Cotino; Lubasa, qui té una sentència contra el seu fundador Luis Batalla que li impedix contractar obra pública; Facsa, màxima executora de les concessions a Castelló; Enrique Ortiz, l’amo d’Alacant i Piaf, una altra gran coneguda a Castelló. Sinó que ha sigut un informe de la Udef (Unitat de Delictes Económics i Financers) la que les vincula amb pagaments d’actes del PP a canvi de concessions públiques. I és que l’argument que apunta a una estratègia política no té ningun pes. No és debat polític, és presumpta corrupció.

A més, l’únic que ha fet el PSPV és demanar al TSJ que investigue l’informe. Si hi ha culpabilitat ho han de dir els jutges, que per cert, es finiquitaren l’informe en dos dies perquè no tenia res a veure amb el tema dels trages. Però a més a més, ningú no presenta una denúncia per finançament il•legal només incloent en la querella al finançat. Si hi ha corrupte, també és deu investigar el presumpte corruptor. I en este cas, els que segons la policia pagaven comissions a canvi de contractes són les empreses. Seria absurd no incorporar-les a les diligències.

Però és que els empresaris valencians duen molts anys fent-li el joc al partit del Govern. On ha estat la Cierval quan el Consell de Camps dedicava tots els esforços als grans projectes i l’ urbanisme i no diversificava l’economia? On està ara quan centenars d’empreses viuen amb l’aigua al coll o directament tanquen perquè la Generalitat no paga? O per exemple, on estaven quan l’ex ministre de Foment en el Govern d’Aznar, Francisco Álvarez Cascos, va triar un model radial de telecomunicacions i va marginar el corredor Mediterrani? On?

Gotzone la radical menysprea el valencià a Ràdio 9

Un amic m'envia este text. La radical nacionalista espanyola Gotzone Mora menysprea el valencià a la nostra ràdio pública. I això que, des de 2007 cobra més de 60.000 euros a l'any per ser Secretària Autonòmica d'Immigració del Govern Valencià. I això que ha d'ajudar al que és diferent. A la imatge, Mora, Rosa Díez i Maria San Gil insultant Josu Jon Imaz.
Ací va el text:

Sóc oient habitual de Ràdio 9 des de fa… 20 anys. No m’importa la trajectòria política que ha dut el mitjà. Però sí el tractament que s’hi fa de la societat i de la nostra benestimada llengua...

I este matí he assistit a un episodi que no m’ha agradat. Ni m’ha fet el pes. Sergio Olcina entrevistava Cristina Moreno (PSPV) i... Gotzone Mora li ha fet una pregunta (millor dit, una recriminació, una reflexió, un atac, una provocació...). Mora li deia que no entenia res del que Moreno explicava, que no entenia com podia dir-se que era socialista, li pregunta també sobre... (plantillles predeterminades dels PP, com ara els diners que no destina Zapatero al País Valencià). Moreno li respon, després d’haver aguantat estoicament la pregunta/recriminació (de més de dos minuts, crec): Sra. Gotzone Mora, el primer que ha de fer vosté, com a representant d’un govern autonòmic (fa dos anys que no és vosté del PSOE, el mateix temps que té vosté participació en el govern valencià), doncs això, que el primer que ha de fer vosté és entendre, és fer l’esforç d’entendre el lloc on es troba vosté, en un sistema d’autonomies i... Mora la interromp; Moreno li diu que la deixe continuar; Mora la continua interrompent. NO para d’interrompre-la. Moreno li diu que ella havia d’entendre més que no pas anar de tertúlia amb cotxes oficials... Mora, indignada. Olcina lleva el micròfon a Mora (sí) i demana prudència i respondre al que es pregunta. Moreno, sense alterar-se, acaba. Diu que al PP li haurien d’interessar els interessos dels valencians i no tancar-se al despatx per eixir de la seua crisi interna d’acusacions i de jutjats.

Olcina continua el programa (amb 10 min de retard, segons diu). Entrevista a Virosque. Li pregunta sobre els empresaris, molests per la denúncia del PSPV on inclou les empreses. Virosque diu que faran molt de mal a les famílies que viuen d’estes empreses.

Olcina continua i diu que no pot deixar de donar la paraula a Gotzone Mora per l’estima que li té i perquè no volia que es prenguera les coses tan seriosament com ho fa. Mora explica per què va en cotxes blindats, perquè és objectiu d’ETA, que no són cotxes oficials. Que és diferent que qualsevol altre polític. Mora diu que el PSPV és un aliat d’Esquerra Republicana. SEGONS ELLA, ESQUERRA REPUBLICANA PROMOCIONA AMB EL PSPV EL CATALÀ A VALÈNCIA.

Ja la tenim. Indignadíssim continue escoltant.

L’altre contertuli defensa un poquet a Cristina Moreno. Però... ES CLAVA EN LA LLENGUA DE NOU: QUE SI LA COMISSIÓ DE NICARAGUA QUE VINDRÀ A MADRID NECESSITARÀ UNS TRADUCTORS DE CATALÀ AL CASTELLÀ, A 300 EUROS L’HORA. QUE ÉS INDIGNANT.

Joan Carles Ferriol (un altre contertuli) diu que així també treballa ell.

Continuen frivolitzant sobre el tema. Parlen del curs de masturbació d’un poble de Càceres... que si tal, tal i tal. Que... Olcina diu que recorda una anècdota, no sap de quin partit, que si de ER o Compromís “o un d’estos”. Despectivament. I diu que ací a València, un d’estos també va protagonitzar algun episodi paregut (de sexe).

Vénen les notícies de les 10h.

Plore per la meua llengua, que ningú la vol, tothom se’n burla. Burles, burles i més burles. Escarnis a un poble que no s’ho mereix. Crec que estes actituds són inadequades per a un mitjà públic.

Vull desconnectar de no escoltar més Ràdio 9. Però sé que no ho faré, perquè és en valencià. Sergi Olcina, a més, em cau molt bé. M’agrada com presenta. Sóc seguidor de fa temps (amb Calaixera inclosa). Però ara, sabent de quin peu coixesa... Bé. És bona gent.

Continuaré treballant pensant que no és un somni. Un malson

Almansa 2010 o l'absorció de Caja Madrid

La partida d’escacs ha començat. La recomanació feta pel Banc d’Espanya a totes les caixes d’estalvis perquè comencen un procés de fusió ha fet que tothom comence a moure fitxa. A Madrid veuen una fenomenal oportunitat per aconseguir controlar les caixes que a la “perifèria” hi conviuen. I Rodrigo Rato ha sigut l’elegit per iniciar el procés des de Caja Madrid.

El seu desig és, com en tot el que es fa des de la “meseta”, acabar sent els més poderosos. I a les caixes no en volen ser menys. Conscients de no poder absorbir la totpoderosa Caixa, entitat amb més volum de negoci d’Espanya en molta diferència, han posat la seua mirada en les dues valencianes. La tercera i la cinquena amb més poder a l’Estat.

Així que, mentre a Madrid preparen una assalt a Bancaixa o la CAM, a València i Alacant no s’aclarixen i el provincianisme mal entés fa més difícil l’operació. Una fusió natural entre les dues grans caixes valencianes les convertiria, si la llosa de la mala política immobiliària no les acaba per afonar, en la segon entitat més poderosa i en un segur de vida per mantindre un instrument fonamental per al finançament de projectes valencians.

És cert que el PP l’ha utilitzat negligentment per sufragar els seus desficacis polítics i els seus aires de grandesa. I també per mantenir gegants amb peus de fang com el València CF. Però a ningú se li escapa que tindre una ferramenta de finançament d’iniciatives, d’obra social i de foment de la cultura a València o Alacant és un luxe que un poble que vol ser alguna vegada respectat no pot obviar.

I no seran pocs els que critiquen la politització de les caixes. Però és el tauler amb el que hem de jugar. Observant el clima que s’està generant a l’opinió pública, i sobre tot, als cercles econòmics, si la fusió no la fem nosaltres, ens la faran des de Madrid. I això, serà un catàstrofe de dimensions desconegudes. Una derrota com la d’Almansa, però a 2010.

Fusionem-les, i ja tindrem temps de despolititzar-les.

Estem farts, molt farts

Ací us deixe un comentari d'un bon amic relacionat amb el meu post "La televisió silenciada":

Capitulo 1

“Escribiendo es la forma con la que podemos denunciar todas las injusticias que se suceden en la vida cotidiana”, ésta era una de las frases más solicitadas durante nuestras primeras cenas y quedadas como jóvenes universitarios que en un futuro no muy largo serian periodistas.
Durante los “expresos” antes de las tempraneras clases o hasta incluso entre clase y clase recuerdo también la frase; “escribiendo cambiaremos el mundo, y la realidad”, o esta tan bonita que dice; “Nunca perderemos nuestra ética profesional”……esta frase era la que más molaba, la que te hacía ser el más “Guay de los Guay”…qué risa, ¿verdad que sí?

Capitulo 2

Una vez licenciados y con las primeras iniciaciones laborales había que poner en práctica todo lo aprendido a lo largo de estos 5 años (para algunos cuantos fueron algunos años más, qué más les daba a ellos, haciendo uso de “PAPA” se lo pasaban la mar de bien, coche=Papa, Dinero=Papa, Fiestas=Papa y lo más importante Contactos=Papa, así era la hostia ¿verdad?). Todo quedo en intento fallido, era la crónica de una muerte muy anunciada, se veía venir. Siempre se ha dicho del Perro ladrador que es poco mordedor, pues bien en el periodismo pasa exactamente lo mismo. Y ahora toda esta Chusma. Populacho. Gentuza y Plebe se consideran también profesionales.

Capitulo 3 y Final

El Destino para muchos de aquellos periodistas con los que curse parte de mis cinco años de licenciatura, era RTVV. Paradójicamente muchos de aquellos que hablaban de la función del periodismo, de la ética profesional, de la triple función que debe cumplir un ente público; educar, entretener e informar. Paradójicamente o más bien ilícitamente y vendiendo su alma al diablo hoy están acariciando su sueño. Están de lleno introducidos en este mundo tan guay, donde todos cobran guay, donde todos visten guay, donde todas se pintan guay, y así podría estar escribiendo hasta mañana, pero no quiero extenderme mucho más, ya es tarde, mi reloj marca las 1:30, y dudo que cualquier de estos “periodista guay” este trabajando hasta tan tarde, así qué seré muy breve, para mí toda esta muchedumbre que envuelve el ente RTVV no se merecen bajo ninguno de los conceptos ser tratados como profesionales de los medios, porque no tienen las agallas, el valor, el coraje, la valentía, la audacia, la osadía, la tenacidad, a ellos solo les vale la cobardía, la continua falta de respeto hacia los demás atentando siempre contra la verdad.
Estamos hartos, muy hartos.

Nus contra la corrupció

Dissabte, tots a Sant Agustí. Recuperem la democràcia!

La televisió silenciada

Hui comença una iniciativa que té el lloable objectiu de dignificar una professió tan desprestigiada com la nostra. Pel que vaig poder comprovar al sopar de presentació del lloc web, a www.periodistasvalencianos.es hi conviurem companys de totes les sensibilitats i estils, encara que tots amb un mateix objectiu: aconseguir el respecte del periodisme.

I és d’ eixe respecte, o de la falta d’ell, del que m’agradaria parlar en la meua primera columna. Els últims esdeveniments polítics que estan fent trontollar els ciments del Partit Popular al País Valencià i inclús han enderrocat la imatge pública de la nostra institució d’autogovern, la Generalitat, han fet més visible, si cap, la situació d’extrema gravetat en la que viu la “nostra” televisió.

Canal 9 va ser la culminació de l’orgull autonòmic dels valencians. És la primera empresa periodística del país i la que, se li suposa, ha de fomentar la difusió de la cultura valenciana i la normalització de la nostra llengua. En estos moments, la única funció que està desenvolupant és el control polític de la informació, la cesura i el foment del telefem.

I que en diuen de tot açò els prop de 1.200 treballadors de la televisió pública, molts d’ells periodistes? Doncs res, no en diuen res. I ací és on està el problema. Canal 9 ocupa segurament al 20% dels companys periodistes. Uns periodistes que estan sent còmplices d’eixa manipulació. Però no per estar protagonitzant-la, com a titelles dels seus caps, sinó pel silenci que brolla del centre de Burjassot.
Els partits polítics de la oposició, la Unió de Periodistes, la societat civil e inclús, totes les televisions nacionals han criticat la manipulació informativa.

Però, que han fet els companys de Canal 9? S’han plantat a les portes de l’ens públic per a reivindicar una informació objectiva i honesta? Han fet tal volta un fos a negre? A la televisió pública galega i a Telemadrid sí que ho feren. I els va costar molts disgustos. Però, que passa ací?

Crec recordar que, quan es va proposar la privatització de RTVV sí que en van eixir al carrer i van plantejar concentracions. I com sempre, van tindre tot el recolzament de la societat. Però clar, en aquella ocasió es tractava de defensar el pessebre de cada un. Ara, quan la veritat necessita més ajuda que mai, a Canal 9 només hi trobem silenci.

I és així, com no ens farem respectar.

(Article publicat hui a www.periodistasvalencianos.es)

Resucitem la democràcia

El moviment cívic Contra la corrupció torna a la càrrega el proper dissabte 31 d'octubre, la nit de les animetes. Esta volta escenificaran la mort de la democràcia al País Valencià assassinada pel polítics que han utilitzat la confinaça dels valencians per enriquir-se. Una vegada soterrada, renaixerà, esta volta de la mà del poble, lloc d'on mai habia d'haver-se'n anat.